Desgraciadament el panorama que ens ofereix el País en general es el d´un lloc emboirat., emboirat físicament a les terres de Lleida ( Horrible accident ! ) i d´altres conrades arreu , ens volem referir mes que al fenòmen climátic de la boira a la espessor en tots els ambits que ofereix aquest país nostre. La política cada dia fa mes fástic , malauradament estem gestionats per gent mediocre que fan del .. i tú más ! el seu tarannà diari., una vergonya els casos de corrupció , la poca dignitat i la poca ética que demostren la majoría dels ( en mal moment ) votats per la gent del poble es cada dia mes espantosa. No m´agrada l´anunci dels " indignats " Que vol dir aixó del Partit X., em recorde temps passats d´epoques de venjança dels uns contra els altres , recordeu el Sr. X......... deien que ere en Felipe , qui ho sap ? . perqué malauradament cada día costa mes de trobar gent que mereixi un mínim de credibilitat..... etc. Davant d´aquest panorama tant fosc, només ens cal una cosa., la de procurar viure dins el nostre propi microclima amb la gent que ens envolte, amb la que ens troben mes a gust i passar de tot, el dia a dia es el que a la llarga marcarà la nostra vida, certament poca cosa podem fer mes que , cumplir amb els nostres compromisos , feina , familia, amics i poca cosa mes, intentar conviure de la millor manera amb la gent que ens trobem cada día, sense entrar en discusions de política, d´ideari, perque ja no ens en quede d´ideari......... i aner fent ! No. aixó no es un alegat pesimista hans al contrari es un cant a la vida i a la esperança de que potser algun día les coses canviaran, es dificil que la gent canvii, millor dit es imposible, davant l´egoisme , la petulancia , la xulería i el nivell de competencia que entre algunes persones creen elles mateixos., la mes absoluta indiferencia , seguir per el propi cami de cadasqú i apreciar la familia , els companys i els amics mes propers perque ells son els que ens donen les ganes de continuar endavant i per els quals mereix la pena viure un día sí i un altre també , inmunitzats dels mitjants d´opinió , dels diaris, de les tv.s de les radios., es clar que s´ha d´escoltar tot,pero has de creure el que hi ha de veritat en el que t´expliquen que cada día es mes poca cosa.
Al final cadasqú es quedará al lloc que es mereix. Tot es efímer Tot es passatger .Les persones marxen, els seus records perduren dins de nosaltres i ens ajuden a anar endavant encara que sigui per mantindre viu el seu pensament així doncs amics.. Tingueu Salut !
The Mandonguille meláncolique
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada