No m´agrada que m´alliçonin
No m´agrada que m´adoctrinin
No m´agrada que em façin passar per on jo no vull
El meu veí veu totes les coses de color blanc
Jo les veig de color blau
Perquè a mi m´agrada la fruita verosa i al meu company li agrada verda ?
Perquè al meu forner l´hi agraden els colors d´una bandera i a mi uns altres ?
Perqué hi- ha qui pensa que el futbol es la doctrina de les masses ?
Perqué hi ha qui diu que tots som cristians ?
Perqué hem volen vendre una moto si a mí m´agraden les bicicletes ?
Perque, tots som demócrates i dictadors al mateix temps ?
No m´agraden els independentistes dependents....
Es bó fotre els calers de la caixa per fer País ?
Perque la gent , som tolerants o intolerants ? .... segons bufi el vent ....
Com es que el meu perruquer creu que es millor parlar una llengua que una altra ?
Perqué els que tenen pensament únic hem volen fer creure que son els altres els que tenen els pensaments únics.
Companys , soc i seré un esser lliure, per aixó m´agrada escoltar tots els parers, perque m ´afiançen en les meves creences
Es dolent mirar la televisió ?
Es dolent escoltar la radio ?
Es dolent anar al cinema ?
Es dolent llegir els diaris ?
Es dolent llegir segons quins llibres ?
Es dolent menjar segons qué ?
Que es millor un bon entrecot , o un plat de bledes ?
Qui está en poder de la veritat ?
Perqué tot-hom creu que es millor lo seu, que lo dels altres ?
Es bó que un home sigui jutjat per un altre home ?
Son amics de veritat els "amics " que tens al Facebook ?
De tot això en diuen " diversitat " ? ......... Ja Ja ...
De tot aixó jo en dic viure...........
De tot aixó som els humans els protagonistes ......
Companys, com va dir el poeta :
Porque no engraso los ejes me llaman abandonao .....
Si a mí me gusta que suenen , pa qué ? los quiero engrasaos...
Es demasiado aburrido, seguir y seguir la huella
Andar y andar los caminos
Sin "naide "que te entretenga ........
Estic fart dels nous messíes que prometen un mon millor si segueixes les seves pautes, quant en realitat encara no han començat a caminar i no saben quin camí es trobarán .. i nantros ja fá tant i tant que estém amb les cames cansades i els genolls gastats de tant ajupir-nos arreplegant la herba de la vida.
Que .... No ho oblideu !! ens ha dut on hem volgut anar .......
Mandonga on life
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada