Dades biogràfiques i tècniques
Naixement 31 de gener del 1908
Lloc d'origen Pergamino, Argentina
Defunció 23 de maig del 1992
Nimes, França
Gènere(s) Cantautor, Folk
Ocupació Cantant, Compositor, Escriptor
Anys en actiu 1935–1992
Lloc web oficial http://www.atahualpayupanqui.org.ar/
Atahualpa Yupanqui, pseudònim d'Hèctor Roberto Chavero (Pergamino, 1908 - Nimes, 1992) va ser un cantautor, guitarrista, antropòleg i escriptor argentí.
Quan era jove va viatjar per les zones rurals del nord-oest d'Argentina i de l'altiplà andí estudiant els costums dels pobles indígenes d'Amèrica. Va recollir importants dades etnogràfiques i, indignat amb la pobresa que veia, va passar a formar part del Partit Comunista d'Argentina. El seu nom artístic el va adoptar en honor de dos reis inques llegendaris.
Se'l considera el músic argentí més important de folklore. Les seves composicions han estat cantades per reconeguts intèrprets, com Mercedes Sosa, Los Chalchaleros, Horacio Guarany, Jorge Cafrune, Alfredo Zitarrosa, José Larralde, Víctor Jara, Ángel Parra i Marie Laforêt, entre molts d'altres, i segueixen formant part del repertori d'innombrables artistes, a Argentina i en diferents parts del món.
Cançons més conegudesDe les 325 cançons que consten oficialment registrades,[1] les més rellevants són: La alabanza, La añera, El arriero, Basta ya, Cachilo dormido, Camino del indio, Coplas del payador perseguido, Los ejes de mi carreta, Los hermanos, Indiecito dormido, Le tengo rabia al silencio, Luna tucumana, Milonga del solitario, Piedra y camino, El poeta, Las preguntitas, Sin caballo y en Montiel, Tú que puedes, vuélvete, Viene clareando i Zamba del grillo, entre moltes altres.
--------------------------------------------
Sense saber ven bè per què; em vè al cap aquesta canço del poeta Argentí , i penso en tot una declaració de principis, que aniría molt bé per molta gent , o sia que cadasqú actui com cregui, deixant-se de modes, sobretot , de consumisme, de seguir les tendencies que ens marquen des de no sé on , no se quí........ Perqué volem esmenar la plana a tot-hom, ? perqué tot-hom ens la vol esmenar a naltros, ? Si tot-hom fes el que te que fer cadasqú, sense actuar de cara al " que diran" si tot-hom procurés estar content amb si mateix i disfrutar d´alló que realment l´omple sense tindre en compte si es el que es moda o no , si la gent anés pel carrer compartint els sentiments, no amagant-los , no em de tindre vergonya de que la comunicació flueixi entre els essérs humans, ans al contrari, comunique-vos companys ! sigueu sincers ! Ai ! que poques vegades diem el que pensem....... realment , segurament que no estem preparats per escoltar alló que no volem reconeixer, nosaltres som conscients de les nostres limitacions , però ah ! no volem que sigui dit, tots hem de semblar , quasi, quasi perfectes, tenim solucions per tot alló que els passe als demés i nosaltres mateixos moltes vegades no sabem veure la llum, pensem com actuaríen les persones que estimem i potser ens serveix per actuar i comportarnos igual.
La Mandonga buscant perqués , no oblideu el titol del blog !
Salut per a tot-hom ! per cert ......el veí del costat te no se que a casa que li fot un soroll !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada