Perque deu ser que els diumenges a mitja tarda entres en una sensació de buit , una sensació de notar com el cap de setmana que tant feliç podría ser., de cop l´oblides, per molt bé que t´ho hagis passat, quant arriben les 6/7 de la tarda del Diumenge, es com si l´ordinador es penjés., has de reiniciar i tornem-hi , que no ha estat rés., l´interval de dessassoseg dura fins l´hora d´anar a dormir., on llavors començes a pensar en el día que t´espera demá , si tens una jornada que mes o menys pot ser rutinaria., fins i tot agradable dintre de la rutina, encara menys mal , si el dia es presenta complicat, depend de les gestions , o la feina que tinguis que fer llavors la cosa es mes feixuga ...... t´envaeixen moments de "asfixia" com es diu. Peró bé companys, cal donarli la volta a tot aixo , si es pot i pensar que aixó ens pasa , tot i estant bé, si realment estesim malament que fariem ? llavors no importaría , ni diumenge , ni dilluns ni res, només voldriem estar bé oi ?., doncs pensem que ens queden molts i molt diumenges i que estem preparats pen aguantar quant ens vingui aquest dessassoseg que aquest día de la setmana sens presenta, sense avisar., pero fixeu-vos que curiós, u sabem que sempre passa , pero que la historia es repeteix., som així la especie humana que dic jo, i per molt que ens capfiquem no podem modificar els nostres comportaments perque formen part del nostre taranná un día sí i l´altre també . Per molts anys les tardes de diumenge ens puguin invaïr els "Ocasos " com els de la fotografía, que val la pena disfrutarlos.
La Mandonga reflexiona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada